dilluns, 5 de desembre del 2011

EL MIRALL




            El mirall es un dels icones representatius dins del llenguatge no escrit que deixa entreveure l'aspecte recordatori de qui es el nostre pitjor enemic : nosaltres mateixos, evidentment, amb la comparativa que es fa a través del mirall com a objecte, aquest representa la consciencia i al mateix temps també la memòria inconscient, la primera interpretació que es deixa veure es aquesta, ja que hom coneix millor els nostres aspectes clars i foscos que un mateix, moltes vegades som traïts per les nostres baixeses o falles produïdes per la nostre ignorància, les cuals es tradueixen, en judicis o tractaments erronis de les situacions, degudes a les nostres febleses que nosaltres mateixos posem en marxa, cuan hi ha algo que no ens agrada y procurem tapar ja sigui conscientment o be de manera inconscient.

            El mirall també pot tenir un segon significat, si prenem la vida passatgera, com una il·lusió, nosaltres només som com un mirall aón es reflexen les accions de veritable naturalesa, pero només son un reflex de la pura realitat absoluta, la cual nosaltres no acabem de comprendre, per falta de coneixements suficients, o per no tenir tota la informació desitjada, com seria albergar la sabiessa absoluta, que de moment, penso que ens queda molt de cami per asolirla.

           Tot el que es reflecteix en aquest mirall son realitats parcials, de les nostres percepcions particulars en vers a la veritat ultima (o verdadera naturalesa de les coses) que en el arbre de la vida estaria representada per la frase AINT SOFT AUR (el res absolut), terme complicat de explicar i més de entendre en verdadera profunditat, llavors ens aquestes interpretacions  tèrboles, o ennegrides per la nostra falta de coneixement podem mal interpretar la informació que ens arriba, y donar solucions equivocades, en el mateix grau que sigui la nostre incomprensió, degut a questa regla de tres, qui millor que nosaltres per ferse la propia traveta? d'aqui  ve que es faci veure que el pitjor enemic som nosaltres mateixos dirigint el mirall cap a un mateix.

           El mirall també deixa entreveure el concepte de la il·lusiócuasi tot el que veiem no ho rebem en el seu estat pur, per tan fins que no arribem al fons del seu significat, direm que tot el que veiem es troba en un estat il·lusori determinat per les nostres limitacions i dubtes.
Aquest mirall pot anar sent més clar tal com anem adquirint coneixements y saviesa, aón  trobarem que no hi ha rés real, sino que tot depèn des de l'angle en que es miri, i que hi ha que trobar el punt intermitg ("El camí del mig "del que parlava Lao Tse en el seu Tao Te King) a les coses que succeeixen, o per dir-ho d'un manera que sigui més comprensible, buscar el millor camí intentant veure les parts positives de la situació en qüestió, sempre ser tolerants i procurar enaltir les qualitats de la gentlliure de paranys, traves i etiquetes.







          Un altre dels significats del mirall es la veritat, tots nosaltres som com un mirall, encarat cap al món que ens rodeija, en el cual els demés es reflecteixen, just en el grau de la nostra interpretació, per tant el que nosaltres pensem d'ells, serà el judici que nosaltres farem d'ells o  de les situacions, sempre en consonancia amb el grau que tinguem per reflectir més tèrvol o més clar, aixó sempre dependrà del nostre mirall que nosaltres som.